Ponència

Gustavo Duch

El seu besavi Francesc va exercir de cafeter al casino del poble, de vigilant d’escorxador, de sabater, de faroner, …… i més d’un dia de jugador professional de cartes. I, com quasi tots en el poble, hortolà al pati de casa seva. Pare d’Irene i Xavier, company d’Eva, veterinari de capçalera, investigador, escriptor i narrador transhumant. I, a l’hort del besavi, aprenent d’hortolà.

Va posar en marxa, i en va ser el director fins al 2019, l’associació “Veterinaris sense fronteres” per donar suport a les poblacions camperoles en dificultats. I l’alegra saber que van fer molt i que es fa molt. Des del 2011 forma part de la revista “Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas”, en espai de pensament crític dels moviments que defensen quelcom tan necessari com transformador: “un món rural viu”. Té la seva llar activista a la cooperativa “El pla sencer”, un lloc d’agitació social, que compagina com a professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’experiència d’observar, estudiar i denunciar, també la de conèixer alternatives, s’ha convertit en cents d’articles de premsa que guarden les hemeroteques, i uns quants llibres, Com que explicar és una altra manera de caminar, també escriu narracions, contes i poesies que, sense saber ben bé com sorgeixen, el deixen parat, el fan pensar i li agrada de compartir.

Com que encara busca respostes, va pensar que era el moment de preguntar a qui coneix bé els secrets de la Terra. Una collita de versos íntims i converses són el diàleg amb qui viu a l’interior de la terra, i amb un pastor que viu formant part de la terra.